Alguns postulats falsos en el debat sobre l’habitatge

Als mitjans de comunicació i a l’esfera pública es parla molt del problema de l’habitatge. Però com en molts altres temes el discurs o discursos que ens presenten porten implícites una sèrie d’afirmacions que donen per vàlides i que no ho són. Aquí en resumeixo unes quantes:

S’ha de triar entre compra o lloguer, i la gent prefereix compra
. Això és mentida. Es tracta de triar entre llogar o comprar, no entre ser metge o arquitecte. Vull dir que no és una cosa que es trii un cop a la vida i que et conddemni per sempre a aquella opció. Hauriem de poder fer les dues coses al llarg de la nostra vida. El que seria raonable, de fet, és que hi hagués un mercat de lloguer assequible, amb molta oferta, i que la gent jove pogués triar pel lloguer a partir de que es posés a treballar. fins Quan tingués una carrera laboral més o menys estable (tots sabem que no és fàcil) podria optar, si ho volgués, per la compra. No és una gran idea, simplement és el que passa a tot Europa. Per tant, és estúpid plantejar una notícia dient que la majoria de joves prefereixen la propietat: és molt probable si es pregunta així. Però potser hauriem de preguntar si es prefereix una hipotèca a 50 anys que va creixent o un lloguer temporal que et permet reunir estalvis…
El sector de la construcció és el motor de l’economia i això és bo pel país. Jo no sóc economista i no en sé gaire, però una bona economia és aquella que està diversificada, i tal com diu Jane Jacobs (un cop més cito a la Jacobs), les ciutats pròsperes són aquelles que exporten els seus productes. Per tant, que el sector de la construcció sigui la economia no és bo pel país. És un desastre. La crisi immobiliària potser afecta a l’economia nacional però era una conseqüència totalment previsible i potser hauriem d’haver apostat abans o millor per l’economia del coneixement i per diversificar els nostres productes.

Invertir en totxo és molt segur perquè mai baixa. Més que mentida, és imprecís. Invertir sempre és arriscat. El crac borsari de 1929 es va generar per gent que deia precisament arguments com aquest. Tot i així és molt més segur invertir en immobles que a la borsa. Encara que això sigui cert, no vol dir que la cosa no pugui anar malament… Clar que si passa els primers que se’n ressentiran seran els petits propietaris com vosaltres i jo. Les grans immobiliaries retindran els pisos buits a l’espera de temps millors i quan la cosa hagi passat els tornaran a treure a la venda. El petit propietari en canvi haurà de vendre el pis davant d’una devallada constant dels preus ( és a dir, el fenomen contrari a l’actual: ven que cada dia que passa és pitjor). Per tant, tampoc és cert que una crisi d’aquest estil, com la que va passar Manchester i d’altres ciutats angleses i la que està passant als Estats Units sigui desitjable.

Advertisements

2 Comments

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s