Ciutats emergents de la Xina

Un company holandès em deia fa poc que, en una de les seves freqüents visites a Hong Kong, els urbanistes autòctons es meravellaven de l’equilibri dels projectes urbans europeus. “De què us quexieu els europeus quan parleu dels grans projectes de ciutat? Si els vertaders megaprojectes estan a Àsia!”. La frase indica dues tendències: sabem poques coses d’aquest continent, i alguna cosa està passant perquè es donin aquests megaprojectes.

En pocs anys tots haurem d’estudiar més coses sobre la Xina. De fet, crec que ja comencem a fer tard. Xina està visquent una revolució industrial similar a la que Occident va viure al segle XIX, però sota circumstàncies especials. La modernització de la Xina és vista amb bons ulls per les administracions occidentals, especialment per l’americana. Sembla que el règim xinès, un cop acceptada la propietat privada, ha deixat de ser un enemic de la llibertat al que s’ha de combatre. De fet la modernització sota un regim autoritari que mantingui sota control la classe treballadora és la història més vella i repetida del món, en la qual, per cert, també s’inclou Espanya.

L’edició espanyola de la revista National Geographic (NGM) d’aquest mes inclou un reportatge sobre ciutats emergents de la Xina on surten algunes dades reveladores. Entre 1990 i 2000 el país va viure una expansió urbana de 8170 quilòmetres quadrats. En termes demogràfics, 140 milions de xinesos han abandonat el camp per anar a viure a les ciutats i s’espera que ho facin 45 milions més. Aquest procés urbanitzador es dóna en també en el context de l’economia global i de la competència entre regions, que s’està donant arreu del món. Així, si a Europa els Estats del Benestar ja no poden mantenir sistemes d’igualtat territorial, a la Xina és l’Estat comunista qui, un cop abandonada l’economia planificada, cedeix a les ciutats la iniciativa de creixement. La diferència radica en què si a Europa les ciutats es posen a competir entre elles per la “economia del coneixement”, a la Xina ho fan des d’una òptica industrial, utilitzant la requalificació de terrenys rurals per a la creació de polígons on situar fàbriques que puguin aprofitar la força de treball de baix cost. El creixement d’aquestes ciutats està basat en aquest tipus d’explotació amb conseqüències socials i ambientals nefastes. Però no seria lícit que els governs occidentals critiquessin el model xinès de creixement econòmic, donat que es basa en reproduir el model d’industrialització occidental al qual ningú aquí sembla voler reunciar. Un altre dia (millor no digui quin) parlaré de megaprojectes concrets a la Xina i la situació de les ciutats asiàtiques en general (Bangkok, Manila, Taipei…)

Beijing

Advertisements

One Comment

  1. Ei… si estigueren aquí al costa a mi m’agradarie visitar a esta gent que et poden fer una cullera de fusta i un plat per 1 euro…. buffff, una cultura interessantíssima.

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s