Què dimonis és la governança urbana?

El terme governança urbana s’ha posat de moda. És el mantra que prediquen les institucions supranacionals (FMI, Banc Mundial) per tal de que una regió (metropolitana) sigui competitiva a la vegada que cohesionada socialment, és a dir, sense pobresa. La idea central de la governança urbana és la participació i el consens entre el màxim d’actors possibles a l’hora de prendre decisions col·lectives. Així els agents del mercat, els agents polítics i les organitzacions socials i ciutadans decideixen conjuntament les polítiques a dur a terme i l’estratègia de la ciutat. No cal dir que no tots els actors juguen en igualtat de condicions i, per tant, no decideixen de la mateixa manera. Previsiblement els actors de mercat tenen molt més pes que els actors de la societat civil, a la vegada que aquests són triats i seleccionats dins d’un gran ventall, raó per la qual la participació és en realitat selectiva.

L’origen del concepte es troba en la crisi de l’Estat del Benestar. En la profunda crisi ecnòmica dels anys 70i 80 algunes regions urbanes van aconseguir reeixir i tenir un model econòmic propi que generava competitivitat sense generar segregació social i exclusió. La base de l’èxit es trobava en el tipus de relacions entre les empreses i la implicació d’aquestes en el territori. A Itàlia, per exemple, l’existència de petites i mitjanes empreses on els llaços familiars i de proximitat eren forts van generar un clima de confiança entre aquestes i un consens en la presa de decisions. Veient l’èxit d’aquestes regions les grans institucions van intentar estandaritzar el model per fer-ne el model de superació de la crisi econòmica.

Així naixia una vertadera ideologia de la governança que fonamenta la seva legitimitat en la participació però que en realitat legitima al sector privat per intervenir de forma molt forta en el desenvolupament de polítiques públiques, mentre que la societat civil té molts problemes de representació (perque us en feu una idea, sovint les ONGs son considerades les representants de la societat civil). En aquest context la societat civil és la vertadera protagonista en la lluita contra la exclusió social, donat que pressiona i inventa noves formes de suport entre els ciutadans (per exemple l’impuls de plans comunitaris a princpis d’aquesta dècada, dels quals parlaré en una altra ocasió).

Advertisements

One Comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s