Ciutats Post-socialistes: Sofia

Centre de Sofia

La visita a una ciutat de l’antic bloc de l’Est sempre està plena de sorpreses. Els paràmetres de l’arquitectura urbana d’aquestes ciutats són totalment diferents als que estem habituats degut, indubtablement, a la influència del socialisme. Sofia, la capital de Bulgària, no representa una excepció.

Cal tenir en compte, en primer lloc, una qüestió d’escala. Les places, els carrers i els edificis són de dimensions considerables comparats amb qualsevol ciutat europea. Això s’explica perquè durant l’etapa “socialista” la ciutat estava al servei del poder monolític de l’Estat i no determinada pels agents urbans (propietaris del sòl, promotors, etc.). El Partit Comunista, sota la influència d’Stalin, va destruir el districte financer de Sofia i va crear una urbanització megalòmana on hi hagués grans parcs i avingudes, i diferents grans edificis: la seu del Comitè Central del Partit Comunista, la seu del govern… Tot per demostrar el poder del partit. Aquesta demostració del poder en l’arquitectura es pot trobar també en l’Alemanya nacional-socialista. El pla d’urbanització del centre va quedar sense finalitzar (era varies vegades la superfície actual  de la “zona estalinista”) degut a la mort d’Stalin i la manca de fons.

Una segona característica que sorprèn de la visita a la ciutat és la relació entre la vella estructura socialista i el nou capitalisme emergent. Sobre vells edificis on no es preveien locals comercials s’han situat els cartells de les noves botigues, ubicades de forma quasi improvisada. Vells edificis públics van ser derruits o mig aprofitats per construir hotels de luxe (com és el cas del Grand Hotel Sofia, construït damunt d’una biblioteca). Sobre cada edifici i racó de paret lliure s’hi pot trobar publicitat… en resum, la sensació general és que el capitalisme va explotar sobre Sofia, i que va créixer sense control. Això contrasta amb el fet que Bulgària va ser el primer país on un partit comunista va guanyar unes eleccions lliures, de manera que alguns símbols comunistes són encara en peu.

Per últim, sorprèn la quanitat de cotxes que hi ha, i la tranquilitat dels bulgars conduint-los. Hi ha sis cops més cotxes que fa deu anys, però hi ha una manca d’agressivitat total en la conducció. Es poden creuar carrers de l’amplada del passeig de gràcia sense que calguin semàfors degut a la congestió i a la poca velocitat. A això s’ha d’afegir la combinació del transport privat amb el tramvia. La primera línia de metro està en construcció.

Advertisements

3 Comments

  1. Osti, ara si que tinc ganes d’anar a una ciutat post-stalinista. i què tal s’hi minje? Jo crec que el tema del halar se mereix un article. Encara tinc ganes de fer-me un pita a Berlin. O anar a menjar als restaurants del Berlin soviètic. Algú m’ho ha recomanat 😉 Jo que pràcticament no haig eixit de casa…. (una recomanació: posa fotos als posts, que guanyen moltíssim)

    Reply

  2. Ja he afegit una foto per il·lustrar, tot i que n’hi ha més al flickr (enllaç a la dreta). M’apunto lo del menjar, és un tema interessant, la veritat. Durant la visita li vem parar atenció… coming soon.

    Reply

  3. Conec ben poc l’Europa de l’Est, és una de les moltes coses pendents i la veritat és que no m’importaria fer una ruta per allà. El meu germà porta tot l’any aprofitant el seu erasmus en donar voltes i fa molta enveta… M’han agradat les fotos que tens al flickr, impressionant la súper mesquita que tenen i quina gràcia que al mateix temps sigui tan semblant a la catedral.

    Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s