Fa un temps (més d’un any) us parlava de la força dels llaços febles. La idea, sorgida d’un article de Granovetter de l’any 1974, és que tots tenim una sèrie d’amics propers i una sèrie de coneguts. Amb els amics fem la nostra vida diaria i intercanviem informació.  A través dels coneguts, ens arriba informació que d’una altra manera no ens arribaria i ens permet estar “connectats al món”.Això ens permet des de saber noticies que no difonen els mitjans a rebre ofertes de feina, recomanacions de llibres o informació sobre concerts.

Seguint aquesta idea, les ciutats han estat i són llocs on es generen aquests contactes de coneguts a través dels quals podem accedir a informació del sistema social a priori allunyada de nosaltres. Així, les ciutats es converteixen en nodes dins els fluxes d’informació per simple acumulació  de persones que interactuen entre elles dins les ciutats. Tot i que tots seguim mantenint la nostra comunitat propera (els nostres amics del barri, per exemple) a la ciutat es poden multiplicar els coneguts a través dels quals ens arriba informació i als quals enviem informació. Així és com funciona el boca orella entre grups d’amics i coneguts. A més, les ciutats són un continu entrar i sortir de persones que transporten la informació i la xarxa a d’altres punts del territori.

L’aparició d’internet no ha fet més que fer visible tot aquest mecanisme. Al meu facebook, per exemple,hi tinc els meus amics propers i una llarga lista de coneguts o llaços febles, a través dels quals m’arriba moltíssima informació. Al twitter hi tinc unes poques amistats i la resta són llaços febles.  De fet es diu que en el darrer teratrèmol de la Xina, la informació va arribar abans via Twitter que via teletips de les agències.

El que és interessant de tots aquests aplicatius és que no aconsegueixen que s’oblidi el territori. fixeu-vos com a les vostres xarxes socials d’internet hi teniu sempre un grup localitzable territorialment, i en menor mesura per una àrea temàtica (per exemple excompanys d’idiomes) això té la seva lògica donat que les xarxes socials d’internet, especialment les que tenen èxit, reprodueixen les xarxes que creem fora d’internet i les fan visibles. Jo ara tinc contacte amb ‘llaços febles’ que havia perdut i que viuen aprop meu, i a la vegada m’entra informació de gent llunyana (amics dels meus amics) que em permet  saber, per exemple, que a Saragossa es fa una concentració contra els atacs d’Israel i moure’m per veure si se’n fa una a Barcelona i preguntar-ho als de la xarxa més propera.

És interessant estudiar com es conformen aquestes xarxes i la seva importancia en la vida d’una ciutat o d’una regió metropolitana. Ara mateix al projecte ACRE estudiem, entre d’altres, les xarxes que creen els immigrants qualificats que vénen a treballar a Barcelona i com es connecten amb la resta de xarxes de la ciutat. Tant de bo li pogués dedicar més temps.

A la imatge, art a partir del plànol de París.