Una de les tendències generals del segle XXI que apareix en tots els articles de governança urbana actuals és que les ciutats obtenen més competències i poder polític i econòmic, passant a ser cada cop més un actor a escala global que opera de forma autònoma als Estats-nació. La crisi del petroli i de l’estat del benestar es tradueix així en un desequilibri territorial creixent entre zones riques i pobres dins els Estats-nació.

Les exposicions universals, que van néixer com a fires on el països mostraven el seu grau de desenvolupament capitalista i industrial, s’estan adaptant a aquesta realitat. L’any 2010 l’exposició universal de Shangai acollirà per primera vegada a a ciutats com a actors econòmics que presenten els seus avenços. Quatre ciutats espanyoles hi acudiran: Barcelona, Bilbao, Madrid i Santiago de Compostela. Pel que fa a Barcelona, els “avenços” a exportar seran el districte 22@ i la renovació de ciutat vella. 

Estic segur que això revitalitzarà les exposicions universals com a grans esdeveniments de reforma urbana i d’escalament de posicions en la jerarquia urbana global. Llàstima que a Zaragoza li hagi arribat tard aquest canvi en el plantejament de les expos, encara que la ciutat sembla haver aprofitat les oportunitats de creixement que li brindava l’esdeveniment (ho sabrem en els propers anys quan el districte creat per a la exposició es converteixi o bé en un 22@ o bé en un parc del fòrum, o sigui un lloc desert).

Haurem de veure quan les expos passen a ser totalment urbana i deixa enrera l’estructura de pavellons representant els Estats-nació. De moment la expo de Shangai ja es situa al voltant de la qualitat de vida urbana. I no és casual (gens) que s’organitzi a la Xina.