Comentaris a: Encara hi ha classes

Per: Ana

Ana — Fri, 16 May 2008 11:43:45 +0000

Por eso, yo pienso que……no hace falta ir a hacer etnografía o trabajar la antropología desde fuera si podemos estudiar nuestro alrededor más cercano.
Me gustaría comentarte mi impresión de la lectura de Nada. Nada narra las miserias de una familia media barcelonesa residente en la calle Aribau a través de la mirada de la sobrina de 18 años, Andrea, recién llegada del pueblo para estudiar en la universidad. Andrea se introduce simultáneamente en dos mundos paralelos. Por un lado, el mundo tétrico y hasta esperpéntico de una familia de personajes anómalos y frustrados, y por el otro en el mundo nuevo de sus amistades representadas en su amiga Ena, una chica bien que estudia con ella, y sus amigos bohemios. Todo ello enmarcado por la sugerente y excitante ciudad de Barcelona después de la posguerra a ojos de una jovencita de pueblo.
Pero lo que realmente encuentra es un ambiente sórdido de mezquindad, de histeria, de ilusiones fracasadas, de vacío y de violencia, rodeada de personas desquiciadas por la guerra. Laforet retrata de forma magistral el ambiente irrespirable de la realidad contemporánea de la posguerra a través de la vida de la burguesía catalana del principio del franquismo.
Todo ello revela un malestar que, en última instancia, es “social”, aunque para algunos críticos no se pueda hablar de “novela social”, sino más bien “parasocial”, puesto que lo que caracteriza a esta novela no son los problemas sociales en sí sino su transposición a la esfera de lo personal.

Per: Marc

Marc — Wed, 14 May 2008 08:03:54 +0000

Estic d’acord amb vosaltres… al doctorat per exemple l’extracció social ja no és la mateixa de la carrera. Per cert, no conec cap fill o filla de professor universitari que no estigui fent carrera acadèmica, cosa que fa pensar en la reproducció social a la universitat. En quant al comentari d’en Natx doncs si que és cert que avui dia fer un discurs de classe baixa és “cool” en determinats entorns. No era el cas d’ahir, on els dos individus es van reconèixer per la roba que duien, que va servir per iniciar la conversa. En el fons ella deia “valorant el teu jersei sé que ets de la meva extracció social” i ell pensava “si saps apreciar aquest gasto, és que ets dels meus”. M’hi hagués quedat hores, escoltant-los.

Per: Natxo

Natxo — Tue, 13 May 2008 21:39:02 +0000

Ei, este post m’ha agradat molt. Estic en la Glo, que diu que al doctorat no va trobar ja ningú de la seua extracció social. De fet, és paranoic el discurs de classe baixa en gent que té segona residència, es passa l’estiu de platja, no treballa fins els 25 anys i té cotxe (de primera mà) per cada habitant de casa. Evidentment, gastar-se 400 euros en una samarreta, 100 en una ampolla de vi o altres coses similars és un problema d’eixa persona. Sobretot si l’afectat és incapaç de diferenciar vins pel paladar. Una prova de cata amb ell seria per a partir-se el cul

Per: glo

glo — Tue, 13 May 2008 14:47:28 +0000

Tens tota la raó, a vegades t’adones que no deixes de viure en una petita parcel·la de realitat i que hi ha molts més mons possibles… més per sota, però també moltíssims per dalt! Quina passada, no m’estranya que t’hagis quedat impressionat. Allò és l’extrem però jo vaig flipar per exemple quan vaig començar el doctorat, entre els companys ja no hi havia ningú de la meva extracció social…
M’ha agradat molt el teu post. Petons