Comentaris a: El dia D a Lisboa http://changingcities.wordpress.com/2008/02/01/el-dia-d-a-lisboa/ Quadern de bitacola sobre sociologia i ciutats Thu, 03 Dec 2009 19:43:52 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 Per: Marc http://changingcities.wordpress.com/2008/02/01/el-dia-d-a-lisboa/#comment-71 Marc Sun, 03 Feb 2008 20:51:23 +0000 http://changingcities.wordpress.com/?p=72#comment-71 Doncs en total (ara ja sóc a Barcelona) hem sortit dos dies, que deu n'hi do. Ells beuen molt vi blanc, porto i coses així. Jo vaig beure cervesa, bàsicament. I vi negre, que també el fan molt bo. Va valer molt la pena la darrera nit, on vaig sentir fados en un lloc que recomano a qui vagi a Lisboa: Chapito. Ja explicaré més coses en un altre post. Doncs en total (ara ja sóc a Barcelona) hem sortit dos dies, que deu n’hi do. Ells beuen molt vi blanc, porto i coses així. Jo vaig beure cervesa, bàsicament. I vi negre, que també el fan molt bo. Va valer molt la pena la darrera nit, on vaig sentir fados en un lloc que recomano a qui vagi a Lisboa: Chapito. Ja explicaré més coses en un altre post.

]]> Per: xarxes http://changingcities.wordpress.com/2008/02/01/el-dia-d-a-lisboa/#comment-70 xarxes Sat, 02 Feb 2008 09:42:24 +0000 http://changingcities.wordpress.com/?p=72#comment-70 Hau fet moltes cerveses? Jo juraria que si... Ei, la gent a Lisboa de festa què beu? Cervesa? Cubata? Vi? Hau fet moltes cerveses? Jo juraria que si… Ei, la gent a Lisboa de festa què beu? Cervesa? Cubata? Vi?

]]> Per: Marina http://changingcities.wordpress.com/2008/02/01/el-dia-d-a-lisboa/#comment-69 Marina Fri, 01 Feb 2008 22:38:48 +0000 http://changingcities.wordpress.com/?p=72#comment-69 No n'estic segura, però crec que reconec aquesta enyorança o nostàlgia que dius. Una de les coses que porto més malament d'anar de viatge (especialment camps de treball, etc.) és la sensació de conèixer gent que mola, viure moments genials, i que l'endemà hagin passat a la història. Genial que escrivissis això en el moment. A Suècia em vaig endur una llibreta (una Moleskine de les que van en pack de 3, per si t'interessa el detall) i m'obligava a escriure cada nit. A dies es feia dur, perquè per explicar tot el què havia fet podia estar una hora escrivint, però ara tinc 50 pàgines que no les canvio per res :) Com tu has dit molt bé, l'essència del moment es perd molt ràpid. M'alegro molt que l'exposició anés bé! No n’estic segura, però crec que reconec aquesta enyorança o nostàlgia que dius. Una de les coses que porto més malament d’anar de viatge (especialment camps de treball, etc.) és la sensació de conèixer gent que mola, viure moments genials, i que l’endemà hagin passat a la història.

Genial que escrivissis això en el moment. A Suècia em vaig endur una llibreta (una Moleskine de les que van en pack de 3, per si t’interessa el detall) i m’obligava a escriure cada nit. A dies es feia dur, perquè per explicar tot el què havia fet podia estar una hora escrivint, però ara tinc 50 pàgines que no les canvio per res :) Com tu has dit molt bé, l’essència del moment es perd molt ràpid.

M’alegro molt que l’exposició anés bé!

]]>