Quan vam estar a Múnich vam tenir la sort de poder visitar una exposició sobre Max Beckman a la Pinakothek der Moderne de la ciutat. La visita va tenir interès com a mínim per dues coses: la primera, la història de com es va construir l’edifici. La segona, per l’exposició de Max Beckman: exil in Amsterdam. Resulta que a Múnich l’art modern no ha tingut mai molt bona acollida. De fet, va ser a Múnich on Hitler va proclamar la idea de l’Art degenerat (Ertantete Kunst) com a sinònim de l’Art modern. L’any 1937 es va inaugurar a Múnich l’exposició “Art Degenerat”, que després va ser itinerant per tot el país. A l’exposició es denunciava l’art modern com a art antialemany que no tornaria a aparèixer al Reich. Paradoxalment, l’exposició va ser un èxit sense precedents, donat que molta gent va anar a “despedir-se”. Per cert, hi havia 508 obres de Max Beckman. Amb aquests antecedents, pocs artistes moderns van quedar a la ciutat. Tot i així hi havia un grup de pressió dins la ciutat que volia un museu d’art modern dins la ciutat. Fins fa molt poc temps no s’ha aconseguit un edifici on exposar l’art modern a Múnich, i el que s’ha aconseguit ha estat sufragat totalment amb capital privat, tot i que sigui una dependència pública (Es veu que els de la CSU, la convergència d’allà, no veien clar això de l’art modern i contemporàni, que són molt carques…).
Max Beckman exil in amsterdam
Pel que fa a l’exosició de Max Beckman en si mateixa, va ser molt interessant, però estavem tan cansats de la ruta anterior pels barris creatius de Munich que no vam poder parar gaire atenció. Quatre o cinc de nosaltres ens apilavem als bancs del museu esperant a que acabés la cosa. L’exili a Amsterdam permet veure com els quadres de Beckman es van enfosquint i tornant més grisos a mida que el nacionalsocialisme es va consolidant, donat que el pintor repintava i retocava els quadres quan li semblava. Ens va agradar el quadre d’artistes amb vegetals que us poso aquí al costat. Jo no hi entenc d’art però vaig poder descobrir a aquest pintor… llàstima que estéssim més cansats per apreciar-ho.
