Una visita llampec a Múnich (I)

Salta a Comentaris

La història de Múnich té certs paralel·lismes amb la de Barcelona. Durant el segle XIX va ser una capital cultural germànica on va destacar la pintura. També va ser un dels motors econòmics del país, consolidant un model d’empreses que reuneixen a la vegada tradició i innovació (perquè us feu una idea, Siemens va ser fundada el 1857). Un altre paralel·lisme el trobem en què va patir grans bombardejos durant la guerra però que va seguir tenint un impuls industrial molt fort després. És la ciutat en la que més alemanys volen viure i en la qual s’hi acumula coneixement i innovació.

Tot i així, una passejada per Múnich mostra com aquest model de coneixement no ha canviat l’aspecte de la ciutat, que en molts sentits segueix semblant una ciutat industrial. Tot i que ha passat els seus processos de gentrificació a través dels quals s’han creat districtes del que florida anomenaria “classe creativa”, el motor econòmic segueix sent la indústria pesada de coneixement, així com les finances. Això es nota en l’aspecte de la ciutat en general. Una marcada excepció és el centre de la ciutat on un llarg carrer peatonal porta fins a la Marienplatz, epicentre de la vida nocturna de la ciutat i on per aquestes dates hi ha el Weinachtenmarkt o mercat de nadal: com la fira de Santa Llúcia però en germànic, amb frankfurts i vi calent que es ven en uns kiosks on els muniquesos s’arremolinen. És una mena de portal de l’Àngel però amb més gent (no, no exagero). El que contrasta és que fora d’aquest carrer la ciutat és bastant buida. 

Adjunto una foto del barri “creatiu” que està sortint a prop del riu. Espero posar més fotos a l flickr i fer algun altre post sobre la meva estada allà.

 

1 Comentari

Filed under Ciutats